Quan érem infants
Amb pols als peus, i pedres entre els dits,
baixam cantant, desafinant,
ens hem pintat les dents,
ens embrutam les mans.
I és tan autèntic, com quan érem infants.
Refent camí, pujant, suant,
anam deixant la vall enrere.
L'ermita antiga, pinyols escampats,
imatges d'un sol que per sempre hem dibuixat.
I és tan autèntic, com quan érem infants,
amb ses ungles brutes i els dits regalimant.
Ens sentim com quan érem nins,
dins tanta immensitat.
baixam cantant, desafinant,
ens hem pintat les dents,
ens embrutam les mans.
I és tan autèntic, com quan érem infants.
Refent camí, pujant, suant,
anam deixant la vall enrere.
L'ermita antiga, pinyols escampats,
imatges d'un sol que per sempre hem dibuixat.
I és tan autèntic, com quan érem infants,
amb ses ungles brutes i els dits regalimant.
Ens sentim com quan érem nins,
dins tanta immensitat.
