Mar als ulls
Estic amb la mar als ulls i quan duc la mar dins ses ninetes,
tot pren un color de biaix a mig camí entre coses etèries i tangibles.
Potser pel gust de sal de ses pipelles tot està cobert,
d'una fina capa de pintura ocre, quasi crua.
Estic amb la mar als ulls, i quan somio una mirada,
es reflexa una llum blavosa, una lluna antiga.
Torn a sentir l'oratge càlid, d'aquells horabaixes;
tots tan plens de llargues ombres, que ara s'amaguen.
Com la pols que cobreix les coses que no es toquen,
allà on hi veig el dibuix dels teus dits.
Duc un color nou a sa pell,
un color nou als ulls i un de nou pels cabells,
sal a les dents, d'una terra nova.
Tenc un record nou a sa pell,
un viatge vell que me recorda qui ets,
sang a ses dents.
tot pren un color de biaix a mig camí entre coses etèries i tangibles.
Potser pel gust de sal de ses pipelles tot està cobert,
d'una fina capa de pintura ocre, quasi crua.
Estic amb la mar als ulls, i quan somio una mirada,
es reflexa una llum blavosa, una lluna antiga.
Torn a sentir l'oratge càlid, d'aquells horabaixes;
tots tan plens de llargues ombres, que ara s'amaguen.
Com la pols que cobreix les coses que no es toquen,
allà on hi veig el dibuix dels teus dits.
Duc un color nou a sa pell,
un color nou als ulls i un de nou pels cabells,
sal a les dents, d'una terra nova.
Tenc un record nou a sa pell,
un viatge vell que me recorda qui ets,
sang a ses dents.
