Boig d'amor

Que tingués mil pètals més la margarida,
i durés eternament aquest desig,
i visqués amb l'ai al cor tota la vida,
delirant amb la incertesa al paradís.

Ben boig d'amor.

Doncs, si em dius que no, en marxar, jo moriria,
que amb la pena va caient polsim de cor.
Tot allò que he somiat on aniria
deixant rastre apesarat d'aquesta mort?

On vaig, amor?

I si em dius que sí el desig s'acabaria.
No em caldria desitjar si et puc tenir.
I si et tinc, pobre de mi, què et donaria?
Em vull estalviar el perill, deixem-ho aquí.

Què faig, amor?

Així, doncs, seré pacient un altre dia,
faré veure que no sé llegir els teus ulls,
doncs no crec a aquell qui diu que és covardia
voler viure somiant que tu m'esculls.

Quin goig, amor,
ser un boig d'amor.
Amb el suport de: