Blanquerna
Blanquerna —que no és un carrer— estava en oració e considerava la manera segons la qual contemplava Déu e ses virtuts: e com havia finida sa oració, escrivia ço en què havia contemplat Déu. E açò feia tots jorns; e mudava en sa oració novelles raons, per tal que de diverses maneres e de moltes componés lo Llibre d'Amic e Amat, e que aquelles maneres fossen breus, breus com un twit, e que en breu temps l'ànima ne pogués moltes decórrer.
E en la benedicció de Déu, Blanquerna començà son llibre, lo qual departí en aitants verses con ha dies l'any. E cascú vers abasta a tot un dia contemplar Déu; e cascú vers, hashtag etiquetat, d'abast universal com a llum de Déu.
E en la benedicció de Déu, Blanquerna començà son llibre, lo qual departí en aitants verses con ha dies l'any. E cascú vers abasta a tot un dia contemplar Déu; e cascú vers, hashtag etiquetat, d'abast universal com a llum de Déu.
