Amic e amat
Cantaven los aucells l'alba e despertà's l'amic, qui és l'alba. E los aucells feniren llur cant e l'amic morí per l'amat, en l'alba.
— Digues, foll: si et desamava ton amat, què faries? Respòs e dix que amaria, per ço que no morís, com sia cosa que desamor sia mort, e amor sia vida.
Cantava l'aucell en lo verger de l'amat, e venc l'amic, qui dix a l'aucell:
— Si no ens entenem per llenguatge entenem-nos per amor; cor en lo teu cant se representa a mos ulls mon amat.
— Digues, foll...
Demanaren a l'amic de qui era. Respòs: — D'amor. — De què est? — D'amor. — Qui t'ha engenrat? — Amor. — On nasquist? — En amor.
— Qui t'ha nodrit? — Amor. — De què vius? — D'amor. — Con has nom? — Amor. — D'on vens? — D'amor. — On vas? — A amor. — On estàs? — En amor. — Has altra cosa mas amor? Respòs: — Hoc, colpes e torts contra mon amat. — Ha en ton amat perdó? Dix l'amic que en son amat era misericòrdia e justícia, e per açò era son hostal enfre temor e esperança.
— Digues, foll: si et desamava ton amat, què faries?
— Digues, foll...
Cantaven los aucells l'alba...
— Digues, foll: si et desamava ton amat, què faries? Respòs e dix que amaria, per ço que no morís, com sia cosa que desamor sia mort, e amor sia vida.
Cantava l'aucell en lo verger de l'amat, e venc l'amic, qui dix a l'aucell:
— Si no ens entenem per llenguatge entenem-nos per amor; cor en lo teu cant se representa a mos ulls mon amat.
— Digues, foll...
Demanaren a l'amic de qui era. Respòs: — D'amor. — De què est? — D'amor. — Qui t'ha engenrat? — Amor. — On nasquist? — En amor.
— Qui t'ha nodrit? — Amor. — De què vius? — D'amor. — Con has nom? — Amor. — D'on vens? — D'amor. — On vas? — A amor. — On estàs? — En amor. — Has altra cosa mas amor? Respòs: — Hoc, colpes e torts contra mon amat. — Ha en ton amat perdó? Dix l'amic que en son amat era misericòrdia e justícia, e per açò era son hostal enfre temor e esperança.
— Digues, foll: si et desamava ton amat, què faries?
— Digues, foll...
Cantaven los aucells l'alba...
