Estiu, estiuet,
que portes bonança,
les ànimes joves
un himne te canten;
te canten un himne
de dolces paraules
que surten dels llavis
com flors benaurades.
He vist al bosc al migdia
la parella enamorada,
reflectint als ulls l'amor
que ens sos cors hi bategava.
Al sentir-los dir amoretes,
refilava l'aucellada
les cantúries més boniques,
les cantúries més preuades.
De roselles ell teixia
a sa aimada una garlanda,
i amb quin goig la dona hermosa
la garlanda n'esperava!
En la solitud del bosc
ressonaven ses rialles,
i el sol de foc de l'estiu
el cor d'ambdós escalfava.
Estiu, estiuet,
que portes bonança,
les ànimes joves
un himne te canten;
te canten un himne
de dolces paraules
que surten dels llavis
com flors benaurades.