Allà al cim de la muntanya,
vora el cel, hi ha un casalot;
i m'han dit els que hi estaren
que en ell nia avui la mort.
Rodejant la llar encesa
per sentir menys la fredor,
plora trista la mainada,
plora trista sens consol.
Fora neva,
neva molt,
i es cobreixen
serra i plana de blancor.
Ara els fills, morta la mare,
què faran, els pobrissons?
Amb la mort de flors i fulles
se quedaren sens conhort.
Ja s'emporten el cadàver
serra avall, quina tristor!
Va seguint-lo la mainada,
va seguint-lo, més no pot.
Neva encara,
neva molt,
i caminen
per la neu amb tremolor.