Plugeta lleu

Quin seny tan fi, plugeta lleu! Ja la llavor t'espera;
dus al quintà cremat de sol frescors de primavera.
Vas néixer fosa al cor del vent, alguna nit estranya;
els solcs s'amaren del teu plor, i és verda la muntanya.

Ahir molts núvols abrandats pel cel feien corrua,
i cada llum dels mariners era una estrella nua.
Avui tot són colors frescals i papallons i merles:
Oh, quina olor, jardí del Rei, brodat amb tantes perles!
Amb el suport de: