Un clavell

Per un clavell só consirós
que entre les dents us resplendia;
deu-me el clavell, que té colors
d'aqueixa boca on ara nia.

Deu-me el clavell, amiga mia,
no per badat ni per flairós;
deu-me la flor de la follia,
arborament que ha estat amb vós.

Tota ma vida és fetiliada
amb no sé quin malmirament
i d'un homei el pensament
sobta ma pensa emmetzinada.

Jo us occiria amb mon coltell,
si no em donàveu el clavell.
Amb el suport de: