Cançó marinera
La lluïssor de la lluna
posa argentviu a la mar.
El poble dorm a la platja;
fan els vaixells gemegar
llurs pals envolts de tenebra,
devora el port amarats,
Dia nou; bona mar, i l'esperança
obri ses ales en apuntar l'alba.
La lluïssor de la lluna
té escates de fresca plata
en les ones de la mar
que ja van de retornada.
I és el vaixell un gemec,
cada corda una mordassa.
Altre dia; sols queda la recança
d'una fresca perduda en la mar alta.
La lluïssor de la lluna
fa focs follets a la platja:
a la taverna del port
un gresol de llum cansada
fa que als gots de vi colrat
espurnegi l'esperança.
Dia nou; bona mar, i altra vegada
l'esperança obrirà sa vela blanca.
posa argentviu a la mar.
El poble dorm a la platja;
fan els vaixells gemegar
llurs pals envolts de tenebra,
devora el port amarats,
Dia nou; bona mar, i l'esperança
obri ses ales en apuntar l'alba.
La lluïssor de la lluna
té escates de fresca plata
en les ones de la mar
que ja van de retornada.
I és el vaixell un gemec,
cada corda una mordassa.
Altre dia; sols queda la recança
d'una fresca perduda en la mar alta.
La lluïssor de la lluna
fa focs follets a la platja:
a la taverna del port
un gresol de llum cansada
fa que als gots de vi colrat
espurnegi l'esperança.
Dia nou; bona mar, i altra vegada
l'esperança obrirà sa vela blanca.
