La cançó del vailet
Una nit d'Agost — encalmada i bella
a dintre l'estany — va caure una estrella;
va caure arruixant
los prats del voltant
de flors esblaimades...
D'ençà de llavors — que a dintre hi ha fades.
Són blanques com neu, — d'ulls [tendres i dolços;
los cabells partits, — que els cauen pels polsos,
los baixen trenats
pels pits son rosats
de venes inflades...
Acosta't, amor, — que ens senten les fades!...
A les nits d'estiu — baixen de muntanya,
tot volant, volant, — dret a la cabanya,
i ullprenen d'amor
el pobre pastor
amb cants i besades...
Que joves que són — que joves les fades!...
L'ullprenen i adéu! — li esfloren la vida;
se torna d'un groc — com d'herba marcida,
i es va corsecant
tot trist, bo i cercant
per marges i prades
l'aroma de cel — que deixen les fades!...
Per ço al ser el bon temps — quan les nits són belles
i estesos al ras — guaitant les estrelles,
los pobres pastors
somien amors...
de llirs coronades,
per sobre l'herbei — s'acosten les fades.
a dintre l'estany — va caure una estrella;
va caure arruixant
los prats del voltant
de flors esblaimades...
D'ençà de llavors — que a dintre hi ha fades.
Són blanques com neu, — d'ulls [tendres i dolços;
los cabells partits, — que els cauen pels polsos,
los baixen trenats
pels pits son rosats
de venes inflades...
Acosta't, amor, — que ens senten les fades!...
A les nits d'estiu — baixen de muntanya,
tot volant, volant, — dret a la cabanya,
i ullprenen d'amor
el pobre pastor
amb cants i besades...
Que joves que són — que joves les fades!...
L'ullprenen i adéu! — li esfloren la vida;
se torna d'un groc — com d'herba marcida,
i es va corsecant
tot trist, bo i cercant
per marges i prades
l'aroma de cel — que deixen les fades!...
Per ço al ser el bon temps — quan les nits són belles
i estesos al ras — guaitant les estrelles,
los pobres pastors
somien amors...
de llirs coronades,
per sobre l'herbei — s'acosten les fades.
