Que cap tresor no val un cor

Jo estimo aquell que és bo i que és bell
i sóc feliç com blanc ocell
que, per amor? cria el seu cant
i en sóc senyora i cabdell,
í que no ho neguí el qui amo, ell,
perquè jo sóc la millor amant
que he triat el més preant,
el que és millor, i l'amo tant
que, sols pensant, sento el que vec,
que el tinc a frec,
i quan no ho crec
un desesper em puny tan gran
quan el sé allà per França,

L'enyorament i el desig gran
que tinc per vós m'està matant,
dolç meu senyor i car,
i bé em podria estar acabant...
Per vós, que amo i desitjo tant,
si en breu aquí no us veig tornar
que tant em triga l'abraçar
i el raonar
i tot s 'esmuny
quan sé que vós anat us n'heu
i no torneu
i que sou lluny,
desesperat em viu el cor;
per poc no mor
si en breu no en té guarença!

Pietat, marit, que els mals que em deu
passo sofrint, i doncs torneu,
que cap tresor
no val un cor
que per vós mor,
amb amorosa pensa.
Amb el suport de: