No et paris, no et moguis
No et paris, no et moguis,
escolta l'alè;
els sols van i vénen,
tot és ple de ple.
Maduren silencis,
flueixen llavors;
aire dins de l'aire,
amors i dolors.
Crepiten les fulles
de l'arbre insistent;
un buf de l'aurora,
un buf de ponent.
Escolta la calma,
escolta el neguit;
beus en un sol rostre
el dia i la nit.
Ja no hi ha roderes
sobre el camí nu;
corren només aigües
als peus de ningú.
Dins el pou davalles
de l'alè obstinat;
d'una escuma a l'altra
cingle i feredat.
No et paris, no et moguis,
inhala els dos mons;
a les aigües fondes
els ulls sense fons.
escolta l'alè;
els sols van i vénen,
tot és ple de ple.
Maduren silencis,
flueixen llavors;
aire dins de l'aire,
amors i dolors.
Crepiten les fulles
de l'arbre insistent;
un buf de l'aurora,
un buf de ponent.
Escolta la calma,
escolta el neguit;
beus en un sol rostre
el dia i la nit.
Ja no hi ha roderes
sobre el camí nu;
corren només aigües
als peus de ningú.
Dins el pou davalles
de l'alè obstinat;
d'una escuma a l'altra
cingle i feredat.
No et paris, no et moguis,
inhala els dos mons;
a les aigües fondes
els ulls sense fons.
