Cançó de vent al rostre
I espurnes d'amor.
Per immensos pèlags de foscor
Barquejava vers el teu port.
Només tinc engrunes de tendresa
A les butxaques.
I molt lentament esguardava
L'última aurora.
Només la fràgil veu dels instants.
Un corrent suau de conquilles i maragdes
Em guiava a l'ignot paratge del repòs.
Des del dolorós indret del meu plor
He contemplat el teu secret a l'horitzó:
Només un desig infinit d'estimar-te.