M'endinso en la foscor de la nit

M'endinso en la frescor de la nit
Que ve a buscar-me
I m'obsequià diademes d'estels.
No temo els somriures obscurs de l'arbreda
Ni les secretes remors vegetals.
La terra és humida i plena de llum
Que germina i la fa més verda.
No temo els designis dels déus amagats
Entre molses i vent.
I una cançó nocturna
Vessa pètals de rosada als meus dits.
M'endinso en la densa foscor dels esperits
Que em cerquen
Per oferir-me somnis de colors.
I no temo la nit. 
Amb el suport de: