Resplendeix la flor inversa

Raimbaut d'Aurenga
Resplendeix la flor inversa
pels barrancs, cingles i serres.
Quina flor? Neu, gel i gebre,
que escou, ofega i trenca.
Visions de morts crits i de cants,
en les fulles, brots i en els brancs.
Però em manté jove i fa feliç
quan veig pansits els pèrfids vils.

I així és com tot ho trasmudo
que els bells plans em semblen serres;
tinc per flor meva el gebre,
cree que la calor el fred trenca,
que els trons són com xiulets i cants,
plens de fui les (em) semblen els brancs.
Lligat al goig sée tan feliç
que no veig res que em sia vil.

I una fada els trasmuda
com si fóren nats en serres,
ells em fan més por que el gebre
car tenen llengua que trenca,
en parlar fluix, xisclant els cants.
I no els hi fan res els cops de brancs.
És gent que sols se sent feliç
quan fa el que és pròpi dels més vils.

Si besar-vos us trasmuda,
no m'ho privin plans ni serres;
dona, ni el gel ni el gebre;
més no puc, i el cor se'm trenca.
Dona, per qui són els meus cants,
vostres belis ulls són com els brancs:
Cops al cor que em fan tan feliç
que em deslliuren dels desigs vils.

Com criatura que es trasmuda
he vagat per valls i serres,
trist com home a qui el gebre
turmenta, fereix i trenca,
que mai m'han fel tan mal els cants,
com als hipòcrites els cops de brancs.
I, ara m'acull l'alberg feliç
malgrat tots els pèrfids vils.

El meu vers, així el trasmudo;
que no el parin valls ni serres,
que vagi on no glaça el gebre,
ni el fred que tot ho trenca.
Per a vos, els cristal·lins cants...
Com tremola el cor als vostres brancs!
D'aquest que sap el cant feliç
i mai serà un cantaire vil.

Dolça dona, l'amor feliç
ens ha unit, malgrat tots els vils.

Joglar, sóc tan poc feliç
quan no us veig, que tinc els ulls vils.
Discos
Xavier Baró, I una fada ho trasmuda (2016)
Amb el suport de: