Llescàvem els paisatges en eis ulls,
amor, com feien niu les aus furtives!
Venien els anhels dels somnis sulls,
caliu de nèctars dins de copes vives.
Posàvem l'oli en la sal dels esculls,
amor, raïm amb blat, amb sang d'olives!
Sortien rius de mots en dòcils fulls,
amor, les dents caçaven veus i ribes.
S'arreplegava ei menjar del camí
damunt els ossos vius dels nostres avis.
Tot ho servia el convit del jardí:
la carn, el foc, la llum del cel als llavis!
I els nostres cossos van caure amb el vi
on homes i déus feren versos savis.