Muntanya de l'excés
Saber-te fóra preu,
i prou, per a bastir la necessària
harmonia del goig i el dol del reu
que, en brou de llum precària,
capgira e! sol, la seu
del jou on sucumbeix la més alta ària.
Lluny del tenir, val intuir la creu
i ei rou de la pregària.
Pensar-te és adquirir la mar sobre la terra
i redimir les passes dels morts retuts amb rauxa,
confiar els cims als arbres i les valls, a la guerra
dels silencis cridats, i l'íntima disbauxa
d'un ocell fet tulipa i els matolls on s'esguerra
el cor i es fa possible l'excés d'un món en bauxa.
i prou, per a bastir la necessària
harmonia del goig i el dol del reu
que, en brou de llum precària,
capgira e! sol, la seu
del jou on sucumbeix la més alta ària.
Lluny del tenir, val intuir la creu
i ei rou de la pregària.
Pensar-te és adquirir la mar sobre la terra
i redimir les passes dels morts retuts amb rauxa,
confiar els cims als arbres i les valls, a la guerra
dels silencis cridats, i l'íntima disbauxa
d'un ocell fet tulipa i els matolls on s'esguerra
el cor i es fa possible l'excés d'un món en bauxa.
