Plana del buit
Puc esperar-te sempre: tinc un cau
que es deu als déus lunars quan brinden pobles,
rocs, sals, pins, punts, cels, precs guardats amb clau
dins púlsars rítmics evocats per cobles.
Puc perdonar-te sempre atzars de dau,
dubtes de cíclics mots desfent-me nobles
platges d'estels deguts al Negre Trau,
i els temps eterns resolts en somnis dobles.
Puc abraçar-te sempre en sols solubles:
oh!, bella estança pels racons volubles
on í'aigua dels teixits evoca mars
i dies i passeigs pels límits rars
que impulsen lletanies sense fre.
Puc estimar-te al bes del meu no-re.
que es deu als déus lunars quan brinden pobles,
rocs, sals, pins, punts, cels, precs guardats amb clau
dins púlsars rítmics evocats per cobles.
Puc perdonar-te sempre atzars de dau,
dubtes de cíclics mots desfent-me nobles
platges d'estels deguts al Negre Trau,
i els temps eterns resolts en somnis dobles.
Puc abraçar-te sempre en sols solubles:
oh!, bella estança pels racons volubles
on í'aigua dels teixits evoca mars
i dies i passeigs pels límits rars
que impulsen lletanies sense fre.
Puc estimar-te al bes del meu no-re.
