Sonet de Mayernigg
Silenci i port. I el teu cabell de mar
vestint els líquids provinents deis cims
que moren i reneixen en l'avar
saber trencat pel roc dels nostres rims.
Silenci i port. I el teu respir de far
guiant la xarxa que remou els llims
on dorm la rara perla d'una llar
deguda a set de llet d'estels sublims.
Pietat, no t'oblida la calella
que estima i fa el que vol perquè és sojorn
en nit de mítics ulls de sal i estrella.
Densitat, em celebro en lúdic jorn
–sol místic de l'ocell– amb la gonelia
de savi antic, –Ulísses del retorn–.
vestint els líquids provinents deis cims
que moren i reneixen en l'avar
saber trencat pel roc dels nostres rims.
Silenci i port. I el teu respir de far
guiant la xarxa que remou els llims
on dorm la rara perla d'una llar
deguda a set de llet d'estels sublims.
Pietat, no t'oblida la calella
que estima i fa el que vol perquè és sojorn
en nit de mítics ulls de sal i estrella.
Densitat, em celebro en lúdic jorn
–sol místic de l'ocell– amb la gonelia
de savi antic, –Ulísses del retorn–.
