Espai curt, aquesta vida llarga
que consumeix la cendra de l'ànima.
Espai curt, la vida, les llagues, les ferides
quan t'enyor amb enyorança llunyana.
Que no trob consol dins memòria viva.
Em cou mirar enrere mentres passen els dies.
Em cou mirar enrere mentres passen els dies.
Em cou mirar enrere mentres passa la vida.
Oblida'm i deixa'm estimar-te amb egoisme
i, si tan vols, medita mil raons al migdia.
Tal volta el destí de la vida
és un camí... sense sortida.
Que no trob consol dins memòria viva.
Em cou mirar enrere mentres passen els dies.
Em cou mirar enrere mentres passen els dies.
Em cou mirar enrere mentres passa la vida.
A vegades, quan despert
et veig dins la distància clara.
Ahir, avui, amb tristor, companya.
I camina pensatiu aquell record que parla.
No vull viure presoner
lluitant per una imatge.
Que no trob consol dins memòria viva.
Em cou mirar enrere mentres passen els dies.
Em cou mirar enrere mentres passen els dies.
Em cou mirar enrere mentres passa la vida.
Ni pensar més amb estels
per amagar mitja rialla.
Em sent cada cop més com un au de passada.
Ni pensar més amb estels
per amagar mitja rialla.
Em sent cada cop més com un au de passada.