Jo vivia allí a poble vora un riu,
un dia arribaren les bombes i els fusells afusellarén Ia nit.
El pare ens mirava abans ds partir.
Mai oblidarem, Síria, família i amics.
La mar és propera, volia acollir-nos
com una mare acarona els fills.
Tenia una casa a Alepo
de parets blanques com el gesmil;
els xiquets jugaven entre verdes palmeres,
oliveres i camps de raïm.
Després arribaren el fred i fa pluja,
caminen entre el fang milers de persones desitjant fugir.
Allí pluges de bombes i camps sense fruit, ací mirades d'odi,
la fem i la piuja ens demanen morir.
Ma casa era plena els papallones de ferro
i ocells oxidats al jardí.
Tenia una casa a Alepo
de parets blanques com el gesmil;
els xiquets jugaven entre verdes palmeres,
oliveres i camps de raïm.
Tenia una casa a Alepo
de parets blanques com el gesmil;
els xiquets jugaven entre verdes palmeres,
oliveres i camps de raïm.