El desig i el convit
Quina grua el meu estel,
quin estel la meua grua!
De tant com brilla en el cel
sembla una donzella nua.
L'espurneig que fereix l'ull
són els seus pits quan s'inclina:
si fa un mirall de l'escull
perleja a l'arena fina.
De la meva barca estant
dono el cordill tota mida.
I l'ala clara, sentant,
de gavot que passa i crida.
Oh, el teu flanc rosa i argent
i la trena que es deslliga!
Volar l'oronella al vent!
Cabell desfet de l'amiga!
Amiga de dolç turmell
com una vela s'enfila
espitllera de l'ocell:
si jo llenço el braç, vacil·la.
Vianant vora la mar
prega pels marins que arriben;
si veuen l'estel d'ansar
moren de tant que sospiren.
Vianant, puja al meu bot
que és lliure la sentida,
però no diguis ni un mot
si no vols perdre la vida.
Vianant, no parlis, no,
que l'oreig l'acosta i mira
que et prendrà l'amor senyor
que el mariner ja sospira.
quin estel la meua grua!
De tant com brilla en el cel
sembla una donzella nua.
L'espurneig que fereix l'ull
són els seus pits quan s'inclina:
si fa un mirall de l'escull
perleja a l'arena fina.
De la meva barca estant
dono el cordill tota mida.
I l'ala clara, sentant,
de gavot que passa i crida.
Oh, el teu flanc rosa i argent
i la trena que es deslliga!
Volar l'oronella al vent!
Cabell desfet de l'amiga!
Amiga de dolç turmell
com una vela s'enfila
espitllera de l'ocell:
si jo llenço el braç, vacil·la.
Vianant vora la mar
prega pels marins que arriben;
si veuen l'estel d'ansar
moren de tant que sospiren.
Vianant, puja al meu bot
que és lliure la sentida,
però no diguis ni un mot
si no vols perdre la vida.
Vianant, no parlis, no,
que l'oreig l'acosta i mira
que et prendrà l'amor senyor
que el mariner ja sospira.
