Platja perduda

La mar, festiva i tèbia, com el dia que nasqué Venus,
o com quan fugien nimfes, un cop més, jugant,
d’un cabussó de barbes en follia

Vella feina tempta l’alegria d’unes joves pageses,
que es desfan de roba, en una platja que al costat
té un bosc ardent on l’ull golut espia.

Se’n veu una aixecant el seu vestit,
que a l’ona enfonsa, nua ja, la cama,
despullada, lliure el pit!

El sexe ombrós com una flama,
i es sent després que xisclen,
com per joc, quan el cinyell marí mulla el seu foc.
Amb el suport de: