Olor de terra humida
Olor de terra humida, de mars distants el so,
de pors i de creences, de somnis i palmeres,
tinc un palau de cendra i branquillons al vent.
Tinc la pell esclava de tendreses,
fulles que van anar caient a l’abrigall
intens de la memòria. De mars distants el so.
Les veus, torna una veu mig un gest vaporós
i amb els braços oberts sols agafe un bocí
de la nit perdurable, de llum enfredorida.
Imatges de colors esvaïts són la vella cançó
o el batec persistent, sense temps, sense cels,
de la pluja fina i el núvol que l’emmena.
Sóc un resum de nits remotes i fragants,
batudes al compàs d’estius i de tardors,
d’hiverns i de naixences endutes per la barca.
De fang i fullaraca he bastit un recer,
ple com una magrana quan el sol la desperta
i n’aprenc els secrets, poc a poc, amb les mans.
de pors i de creences, de somnis i palmeres,
tinc un palau de cendra i branquillons al vent.
Tinc la pell esclava de tendreses,
fulles que van anar caient a l’abrigall
intens de la memòria. De mars distants el so.
Les veus, torna una veu mig un gest vaporós
i amb els braços oberts sols agafe un bocí
de la nit perdurable, de llum enfredorida.
Imatges de colors esvaïts són la vella cançó
o el batec persistent, sense temps, sense cels,
de la pluja fina i el núvol que l’emmena.
Sóc un resum de nits remotes i fragants,
batudes al compàs d’estius i de tardors,
d’hiverns i de naixences endutes per la barca.
De fang i fullaraca he bastit un recer,
ple com una magrana quan el sol la desperta
i n’aprenc els secrets, poc a poc, amb les mans.
