Encara queda molta de claror al cel. La fosca negra que em durà conhort se torbarà a arribar. Els dies són llargs i malpassadors. Arrossec el meu mal fins a les tomatigueres, que s’enfilen pels canyissos ben carregades de fruita. N’agaf mitja dotzena de les més grosses i les pos dins el paner. Duen el calor del sol i en ensumar-les m’envesteix una olor verda d’estiu madur i una glopada agra de tristor. Quan vaig planter-les amb el padrí, ara fa uns mesos, tu i jo encara ens estimàvem. Les tomatigures s’han fet amunt, però el nostre amor no va aferrar. Li va pegar un cuc dolent i morí en cinc dies. Un norrés de dilluns a divendres. Un norrés d’eternitat. Però no diré res del meu mal. Tots els mals d’enamorament s’assemblen, i en dir-los deixen un gust amarg dins la boca; com beure un clop de llet que hagués tornat agra.
*Dona’m força, cor de bou, que el meu no batega prou".