Rellotge

Cap hora no ens separa:
Totes, les vint-i-quatre,
Matí, capvespre,
Nit, matinada,
Les he midat amb tu.
I qualsevol rellotge,
Clepsidra, sol, arena,
O la més sofisticada
Maquinària que ens pot
Castigar el pols,
Sempre em retorna
Amb precisió exactíssima
Tot el que visquérem.
No hi ha un segon ple
De qualsevol altra cosa
Que em dispersi:
Són sempre els teus braços
Les agulles que assenyalen
L’hora més perfecta.
Amb el suport de: