Llei horària

Enric Casasses
Els nostres cossos
junts fins als ossos
pengen del ulls
a cor que bulls.

I em podeu creure
que li vaig veure
l'os del seu crani,
no el succedani
del maquillatge
sinó l'estatge
del seu alè,
el punt del què

d'enllà de tot
on no va el mot,
només puc dir
"la coneguí"

no sé res més
del que després
degué passar,

com va baixar
al poble tosc,
si feia fosc
o clarejava,
ella era esclava

de llei horària
de proletària
i amb un petó
prometedor
s'acomiadà
ja l'endemà.

Jo me n'aní
així així
a un altre poble.
Amb el suport de: