Paor
Boca oberta i els ulls closos.
El desig m’esclavitzava.
Bevia dels llavis rojos,
i la passió sadollava.
La nit, flassada d'estels,
m’acariciava la pell.
Cercava el setè dels cels
entre els rulls del teu cabell.
Sota l'ombra d'un xiprer,
encesos com un cresol,
l'amor, teníem per fer.
Xisclà de sobte un mussol,
i t'estremires glaçada.
El cor és un camí obert
per on s’acosta l'albada
deixant un rastre sofert.
És núvol negre la por
en els teus ulls tatuat,
feble, no romp la dolçor
de la flama i de l'esclat.
El desig m’esclavitzava.
Bevia dels llavis rojos,
i la passió sadollava.
La nit, flassada d'estels,
m’acariciava la pell.
Cercava el setè dels cels
entre els rulls del teu cabell.
Sota l'ombra d'un xiprer,
encesos com un cresol,
l'amor, teníem per fer.
Xisclà de sobte un mussol,
i t'estremires glaçada.
El cor és un camí obert
per on s’acosta l'albada
deixant un rastre sofert.
És núvol negre la por
en els teus ulls tatuat,
feble, no romp la dolçor
de la flama i de l'esclat.
