Platja d'hivern

Trenca silencis la mar
Mussitant un cant etern.
Es veu un ànec volar
i un home vell amb un quadern
aprenent a dibuixar
el subtil contorn extern
dels vidres de llum solar,
batecs al ventre matern,
amb els quals abanderar
un vers feble, subaltern
amb el qual finalitzar
un poema postmodern.
Se sent la parca passar.
Deserta platja d’hivern.
Amb el suport de: