Primer esclatà la llum,
amb ella ho va fer la vida,
el color i també el fum;
la pujança en la solsida.
I després va irrompre el so,
sorgiren tendres les paraules,
la música dins del tro
forjant colp a colp les baules
de la cadena dels temps,
del mapa gris dels espais,
port, mar, rumb,vela, vent, ensems
el foc que no es consum, mai;
i de les plomes els tremps
que ens defensen de l’esglai.