Aquells ulls de margarida
Ai, la teua absència
sent finir la meua vida,
sense altra raó sentida
ni cap més indulgència
que la negada presència
d'aquells ulls de margarida.
Ai, que les ones dels teus cabells,
dunes daurades, somnis desperts,
deixant infèrtils propis deserts
banyen injustes boscos novells.
Ai, que els ramells de les teues mans,
tot i encobrir enganyosos plors,
moixes de plany domèstiques flors,
omplen de flaire gerros vilans.
Ai, que el silenci de la teua veu,
delator de plaers apartats,
confirmant els temors anunciats,
canta el presagi d'un amor breu.
sent finir la meua vida,
sense altra raó sentida
ni cap més indulgència
que la negada presència
d'aquells ulls de margarida.
Ai, que les ones dels teus cabells,
dunes daurades, somnis desperts,
deixant infèrtils propis deserts
banyen injustes boscos novells.
Ai, que els ramells de les teues mans,
tot i encobrir enganyosos plors,
moixes de plany domèstiques flors,
omplen de flaire gerros vilans.
Ai, que el silenci de la teua veu,
delator de plaers apartats,
confirmant els temors anunciats,
canta el presagi d'un amor breu.
