Edificis de paper
Qui em porta a estibar neguits sobre edificis de paper inestables, és còmplice del corrent convuls que somou el pensament
Les lletres que enceten els dies, desafectades d’escrúpol, enutgen els deus i els astres d’aparent indiferència o burla.
El mot prematur,
suspicaç de l’espera, ronda insolent la indecisió; ignora el prodigi.
L’instint no té rang,
és botxí que arrenca de soca-rel les parpelles de la metàfora, soterrades entre estalzim.
La poesia
anegarà el cant utòpic dels mots, per inundar de sentit
els camps de la sinestèsia.
Les lletres que enceten els dies, desafectades d’escrúpol, enutgen els deus i els astres d’aparent indiferència o burla.
El mot prematur,
suspicaç de l’espera, ronda insolent la indecisió; ignora el prodigi.
L’instint no té rang,
és botxí que arrenca de soca-rel les parpelles de la metàfora, soterrades entre estalzim.
La poesia
anegarà el cant utòpic dels mots, per inundar de sentit
els camps de la sinestèsia.
