Racons del capvespre

Infinit vessar de les hores,
sent el galopar del temps
entre corredors inabastables
que projecta la veu profunda.

Pels racons del capvespre
hivernen fragments de primavera,
les espirals de la papallona,
un espiadimonis perdut.

I axí desperta el desig,
estripant l’embalum que guarda,
per signar acta poètica
de les fisures de l’oblit.
Amb el suport de: