Maduixes - Fulles d'aigua - Melissa
MADUIXES
Viatja als meus ulls, serenament,
i entreveu el paisatge emotiu que s’arronsa, com la ruca sense aigua entre el vellut
de maduixes que embolcalla els teus llavis.
Viatja al buit, i retorna al desig on sojorna l’espera. Turment, deliri, abisme, enforcall de la nostra estima. Defugim l’equilibri dels sentits
perquè no ens necessitem perfectes.
FULLES D’AIGUA
El teu temple,
un inventari d’imatges alineades,
el registre interior d’un recor bucòlic, fulles d’aigua desplegant lentament una esperança.
Penses idil·lis
i són fantasmes d’altre temps.
MELISSA
Som únicament nosaltres.
Els cabells mullats i els vestits al terra. Embolcalle de tul els teus pits, pensarós. La melissa sense esporgar encara. Cicatrius que ens reporten al niu, construït on s’esllavissa la branca
Una escena que s’eternitza en el dubte
i s’enverina alhora.
Viatja als meus ulls, serenament,
i entreveu el paisatge emotiu que s’arronsa, com la ruca sense aigua entre el vellut
de maduixes que embolcalla els teus llavis.
Viatja al buit, i retorna al desig on sojorna l’espera. Turment, deliri, abisme, enforcall de la nostra estima. Defugim l’equilibri dels sentits
perquè no ens necessitem perfectes.
FULLES D’AIGUA
El teu temple,
un inventari d’imatges alineades,
el registre interior d’un recor bucòlic, fulles d’aigua desplegant lentament una esperança.
Penses idil·lis
i són fantasmes d’altre temps.
MELISSA
Som únicament nosaltres.
Els cabells mullats i els vestits al terra. Embolcalle de tul els teus pits, pensarós. La melissa sense esporgar encara. Cicatrius que ens reporten al niu, construït on s’esllavissa la branca
Una escena que s’eternitza en el dubte
i s’enverina alhora.
