En el silenci de la ment,
sempre has estat líquida.
Dóna per fet les paraules
que enlairen aromes, desitjos.
Ara, quan dorms, mire
aquests somnis secrets,
decodifique l’amor
que et balla a les temples.
I veig el córrer impetuós
del viure que ens percaça.
Així és com t’escric
el lent paisatge que ens sobreviu
i amplifica records:
l’aigua secreta deliri,
la comunió que calma la set.