Comunió

En el silenci de la ment,
sempre has estat líquida.
Dóna per fet les paraules
que enlairen aromes, desitjos.
Ara, quan dorms, mire
aquests somnis secrets,
decodifique l’amor
que et balla a les temples.
I veig el córrer impetuós
del viure que ens percaça.
Així és com t’escric
el lent paisatge que ens sobreviu
i amplifica records:
l’aigua secreta deliri,
la comunió que calma la set.
Amb el suport de: