Abrace l’aire, sí.
L’abrace per trobar
immunitat als teus ulls.
Així s’acosta l’harmonia,
aquells versos perduts
records dels tigres adolescents
que somiàvem amb la música.
Ara han passat molts anys,
i encara abrace l’aire.
I tremole si santifiques
el món amb la mirada.
Aqueixa llum de foc
m’acaça en la distància.
Memòria petita les paraules:
terra humida on ballar
l’únic, l’absolut encontre.