Te n’has anat
i sent el buit de la calor.
la ximeneia de l’esglai
ben atiada on hem desat
antics passats que edificàvem.
Ara se m’amunteguen pors
-la veu que duc per a ningú-
I a les parets del cos on visc
esbalme freds.
Uns textos fútils
per alleujar el teu oblit,
definitiva decadència.