Nocturn
Avui,
aquests sorolls de la ciutat obscura
no són prou forts per trencar el prodigi,
la pell quieta del teu record que em ronda.
Una lluna que no veig,
això ets: aire lleu que endins s’engronsa.
I nu, a poc a poc m’adorm
i amb la pèrdua dels sentits
reste endolcit pel teu fons mut:
creixes en mi com l’ombra.
aquests sorolls de la ciutat obscura
no són prou forts per trencar el prodigi,
la pell quieta del teu record que em ronda.
Una lluna que no veig,
això ets: aire lleu que endins s’engronsa.
I nu, a poc a poc m’adorm
i amb la pèrdua dels sentits
reste endolcit pel teu fons mut:
creixes en mi com l’ombra.
