Vinc d’un país
on les aixetes ragen esglais
i grossos desficis lleus de futur.
Fins i tot,
manquen les llàgrimes
i prou farem si de l’asfalt
bevem metàfores.
Però vine,
allisa'm els somnis
i sigues oasi.
Jo papallona que et liba
la menta dels llavis.