Al meu fill
Sol
i a pleret,
em venç la basarda
d'allò tan efímer
i blau parpelleig
que es la vida.
Per això,
i fugint de les serps
de silenci
m'encomane
al somrís en l’aire
dels teus ulls
de café.
I afegisc
-papallona d’esper-
cossis de mel
en paraules futures
per als teus llavis.
I quan vinguen
les grogues argelagues
i l’oblit de les mans, m’ompliràs
amb la veu la solitud immòbil
de les genives.
Madur
i, a pleret,
hauré vist del viver
el futur
dels teus anys,
i com creixes..
i a pleret,
em venç la basarda
d'allò tan efímer
i blau parpelleig
que es la vida.
Per això,
i fugint de les serps
de silenci
m'encomane
al somrís en l’aire
dels teus ulls
de café.
I afegisc
-papallona d’esper-
cossis de mel
en paraules futures
per als teus llavis.
I quan vinguen
les grogues argelagues
i l’oblit de les mans, m’ompliràs
amb la veu la solitud immòbil
de les genives.
Madur
i, a pleret,
hauré vist del viver
el futur
dels teus anys,
i com creixes..
