Tintes que no taquen paper

Berna Blanch
Jo llisc tintes que no taquen paper,
sóc el qui veu
molt més que els set colors,
sóc una ona en l’espill,
un sedàs d’eixe moment,
un instint d’abstracció.

Sóc la realitat del somni,
l’avanç mut de la llum,
l’ansietat de la ferida,
sóc la pregunta que no està,
el color que no veus,
la intemporalitat de l’orgasme.

Sóc el qui sap de no-res,
qui no-res sap portar-te,
la pell que amaga l’ànima
uns ulls perduts,
el tall per on sagna la paraula.
Amb el suport de: