Sahara
Embruix de l’arena
que reflecteixes la lluna
com un aigua mansa.
Fuges dels dits
com fuig la immensitat de l’home,
com qui acarona una mirada
o plega un bes de l’aire.
He enfonsat en tu les mans
per posseir-te
i sols he trobat
la calor i el tacte
de la llum desfeta.
Jo sé que en cada gra
cap el misteri que busque.
que reflecteixes la lluna
com un aigua mansa.
Fuges dels dits
com fuig la immensitat de l’home,
com qui acarona una mirada
o plega un bes de l’aire.
He enfonsat en tu les mans
per posseir-te
i sols he trobat
la calor i el tacte
de la llum desfeta.
Jo sé que en cada gra
cap el misteri que busque.
