He vingut a dir-te el que ja saps,
que uns ulls nous han plorat
el baptisme de la llum,
que altra aigua s’ha fet sang
en les venes menudes.
Perquè són eterns
el sabor de la terra,
el so de la pluja,
la lenta intuïció de la forma.
Hi ha cançons de bressol,
suavitats de brisa en la veu,
la saó d’uns pits on es vessa
infinit tot el pol·len de l’alba.