Vull portar-te

Vull portar-te
una espiga d’arròs daurada,
cos en saó,
fruit dels camins
on revé el desig i confonc
absent de tu
els instants i les hores.

Vull portar-te
el sol sobre l’asprella,
en el meu cos el color
de la sal llunyana.

Pren-me nu i sense paraules
com pren la llum la terra aspra.
Vine i crema
la fusta seca de les hores plenes
Amb el suport de: