A Marc

Si el teu cos busca la seua melodia
com la busca l’ona, sigues música,
nota que s’eleva a l’aire,
sigues tu, forma que es dibuixa
i es desdibuixa en l’arena,
moviment d’harmonia,
innocència que brolla del cor, que pren la carn,
que vibra immaterial en la veu dolça.
Sigues tu, és nit la nit,
viu, obri’t, sigues, creix i estima,
la vida et vol en els seus braços,
canviant però fidel com la lluna,
enamorat del món, únic com cada poema.
Amb el suport de: