Quadern del vent IX
És tard, el cel és només un blau trencat.
Per la finestra observe un pensament
com pren forma de paraula.
No puc llegir-la, travessa l’horitzó
com un avió rabiós que ignora l’aire
deixant, però, una estela indeleble.
Un fum blanc, redó i cavernós,
sense alternatives,
segueix la cua que s’escapa.
I em permet descobir el miracle del vent:
un ganivet d’oblits estalonant els núvols.
Per la finestra observe un pensament
com pren forma de paraula.
No puc llegir-la, travessa l’horitzó
com un avió rabiós que ignora l’aire
deixant, però, una estela indeleble.
Un fum blanc, redó i cavernós,
sense alternatives,
segueix la cua que s’escapa.
I em permet descobir el miracle del vent:
un ganivet d’oblits estalonant els núvols.
