Camine sense alçar els peus del terra
Amb un pas que he heretat de les dones de casa
Fent volar pensaments com aus esbojarrades
Mentre els meus peus a penes em sostenen
I em fan entropessar en cada pedra.
Camine sense alçar els peus del terra
Caient en tots els llocs on es pot caure.
He redolat per escales, carrerons i muntanyes.
He caigut al treball, als carrers i a les places,
als halls d’alguns hotels i centres comercials,
i als autobusos...
Amb colps lleugers, i altres vegades forts,
sagnant pels trencats de la pell,
mirant la dignitat riallera com fuig.
Però segueix caminant sense alçar els meus peus,
en obstinada marxa que m’arrela
a una sinèrgia incontrolada i familiar.