Res més no tinc que compromís i deutes,
un grapat de records,
un amor amagat sota una ala trencada
i un altre amor efímer com la boira.
Tot plegat, tantes coses...
que dir que no són res,
una vegada escrit,
sembla impudícia.
Que tot no siga goig, plaer, reconeixença,
no em portarà a l’oblit dels regals de la vida,
apilats en caòtic desdeny a les caixes farcides
dels anys viscuts amb rauxa.
Regals semblants als vins d’un bon celler:
deu haver-ne de tot, depenent de la festa,
amargs, dolços i secs.