Dos mars
IV
Dos mars en una única platja
es fonen com amants desesperats
on la mirada, en un punt qualsevol d’aquesta brega,
cedeix rendida per l’esforç de sostindré
dos mars i un únic horitzó.
VI
Un mar, de nit, territori de l’altre.
Un mar, de dia, la sal neta, ma casa.
I entre tots dos l’inconfusible dubte
d’una mirada entre el cel i la terra
humida i salada com el record
del cos tan estimat.
Dos mars en una única platja
es fonen com amants desesperats
on la mirada, en un punt qualsevol d’aquesta brega,
cedeix rendida per l’esforç de sostindré
dos mars i un únic horitzó.
VI
Un mar, de nit, territori de l’altre.
Un mar, de dia, la sal neta, ma casa.
I entre tots dos l’inconfusible dubte
d’una mirada entre el cel i la terra
humida i salada com el record
del cos tan estimat.
